“Magda Bolumar, deixebla del llorejat Rafael Estrany, no només ha aconseguit assimilar la fermesa cromàtica dels tons càlids, sino que ha sabut captar l’harmonia de les masses, dels volums, i, sobretot, ha aconseguit tenir un concepte clar de la composició a presentar. Treballa amb pinzellada ràpida, solta, segura, i obté un domini de la llum que ja voldrien alguns pintors que exposen per aquí”
PIC. (Fragment del text publicat amb motiu de l’exposició individual al Museo de Mataró, 1956.)
“Davant la seva obra, sentim l’estranya fascinació d’un petit dispositiu capaç de desencadenar una tempesta. La desproporció entre la indigència de la matèria i la transcendència de l’emoció ens dona aquesta consciència que, a través del caràcter limitat de l’obra, ens parla una immensitat oculta. Per això estaríem temptats de qualificar de màgica aquesta mena d’obra profundament commovedora. Però no creiem en la màgia, i en tenim prou de saber que la Magda ha tingut el talent i el geni de trobar un camí directíssim per penetrar en el pensament i en el sentiment dels homes, amb tota la feliç simplicitat dels grans descobriments.”
A. Cirici Pellicer (Fragment del text Magda Bolumar Chertó. Nuevos caminos. Publicat amb motiu de l’exposició a la Galeria Kira de
alma de Mallorca, 1962.)
“Magda Bolumar ha fet quelcom de més simple i més pur que mai ningú no havia fet. Deixar parlar el teixit en ell mateix, no sols amb una gran lògica del material, sense forçar-lo ni fer-hi barroquismes, sinó també amb una gran imaginació.”
A. Cirici Pellicer (Fragment del text publicat amb motiu de l’exposició a la Sala Gaspar de Barcelona, 1970.)
“Les xarpelleres de Magda Bolumar aconsegueixen la fusió del sentiment primitiu, amb la seva forta crida, i el fi regust oriental de l’obra quinta essència, el paladeig de la qual només és donat a un reduït nombre d’elegits.”
Modesto Rodríguez. (Fragment del text publicat a la revista Europa amb motiu de l’exposició a la Sala Gaspar de Barcelona, 1970.)
“Magda Bolumar té el poder màgic de traslladar-nos a aquesta altra mena de món, com de vidre, de seda i de fils d’argent, o com de tels irisats de bombolla de sabó agafats per teranyines negres, i ens hi dóna una oportunitat per a contemplar des de lluny el nostre món real, capir-ne la brutícia i la claudicació, i mesurar la distància entre la fragilitat i la feblesa.”
A. Cirici Pellicer. (Fragment del text publicat amb motiu de l’exposició a La Caixa Laietana de Barcelona, 1982.)
“Magda Bolumar no és una artista epigonal, és una creadora genuïna de paisatges entre l’abstracció lírica i la figuració. És abstracta amb records, com ho van ser Klee, Miró o el Kandinski de Bleu du ciel. Els que la van qualificar d’informalista i la van considerar simplement com “la dona de Moisès Villèlia, també artista”, simplement no estaven a l’altura."
Juan Bufill. (Fragment del text Esplèndida Magda Bolumar. Publicat a La Vanguardia amb motiu de l’exposició Magda Bolumar. Papers. Anys 60 i 70 en la galeria Marc Domènech de Barcelona, 2019.)
“Les últimes arpilleres de Magda Bolumar es caracteritzen per mostrar una nova sensibilitat, fruit de les vivències acumulades, i deixen veure a l’espectador, el gaudi personal de l’artista, que brilla amb llum pròpia i que ha pogut escapar de l'ombra de Villèlia.”
Laura Lucas Palacios i Mª Teresa Alario Trigueros. (Fragment del text Magda Bolumar: la biografía de una artista del siglo XX presentat en el congrés Arte y género, 2019)